Les mans dels nens, diuen que en el tacte, les mongetes els resulten seques i eixutes, fredes però suaus i dolçes d'acaronar, petites, bellugadísses, trepelles i en moviment si intentem atrapar-les... i és que, ells saben molt bé, que en la feina de pagès hi ha molta poesia.
De la mongeta passada pel sedàs, neta de pols, sorra o pallofes; anem segregant, la tacada, petita, corcada o arrugada de la que considerem perfecte per a consumir.
De la mongeta maca, en reserverem uns quilos de l'especialment més gran per fer-ne llavor. I la resta l'estem preparant i empaquetant per vendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada