Aquesta setmana santa, ben acompanyats pel temps, hem pogut plantar la vinya d'enguany.
Sota la Muntada, hem plantat dos camps, l'un amb 1.400 ceps de la varietat de Samsó, l'altre amb 3.000 ceps d'Ulldellebre. Al camp on hem plantat Ulldellebre, és molt gran i vam creure convenient plantar-ne la meitat, per poder-hi plantar l'any vinent 3.000 ceps més de Sumoll, una varietat especialíssima, i que ja està encarregada pel proper any.
Les passetes fetes, per a poder plantar son moltes i moltes d'elles, del tot invisibles:
Al llarg de l'any, vam estar molt atents, a les necessitats del sòl, fent passades amb el tractor per airejar la terra però intentant respectar al màxim els seus estrats.
Paral.lelament, encetes el somni, juntament amb en Jordi Sanvicens, l'enòleg que ens acompanya, en com volem que sigui el futur vi. D'aquí, el plantar una o altre varietat, en més o menys quantitat i escollir els camps on aniran (atenent la seva extensió i la seva exposició solar). Analitzant el tipus de sòl que disposem, ens vam decantar cap un número de peu en concret.
Quan, l'imaginari està creat dins el cap i els plànols, cal trobar el plantarista que t'ho pot oferir.
En aquest moment, cal fer els càlculs per tal de contar quans ceps necessitem, cal pensar que els camps son de grans dimensions, i que evidentment no formen rectangles perefectes, d'aquí la dificultat.
Fet això, sobre el camp, haurem de marcar les línies amb fil i guix, creant una terenyina de linies rectes, tenint en compte, no només on plantarem, sino que serveixi, al mateix temps, d' indicador al tractorista per tal que vagi recte.
La nit abans, caldrà, retallar una mica les arrels dels ceps, i posar-los en galledes amb aigua per tal que agafin humitat.
Un cop fet això, el silenci del treball soliatri esclata en rialles, és el dia de plantada, arriba el tractor i els amics que ajuden, i desllomant-se animen i acompanyen en una llarga jornada.
El Tractor avança i obre el solc, i entre dos persones, atenent a les línies marcades, aniran col.locant el ceps.
Un cop col.loctas, els anirem adreçant, per tal que quedin el màxim d'alineats possible (facilitant així molt el futur emparrat).
L'últim pas, serà calçar-los. Nosaltres creiem aconsellable, en planta injert desde el principi (diferent seria per un injert fet al camp) que el punt d'injert quedi per sobre del terra (a uns 10 cms), per tal d'evitar que l'injert (que és delicat) toqui els canvis d'humitat de la superficie del sòl, afavorint, sota el nostre punt de vista, un millor estat sanitari.
Tambè són importants aquests 10 cms, per evitar arrels franques de la varietat, al no quedar enterrat el punt d'injert (que suposaria, després molta feina per treure-les).
Finlament, varem col.locar en un dels camps (en l'altre ho farem en els propers dies) protectors de plàstic pel conill. Solució, que no ens acaba d'acontentar (per l'enorme quantitat de plàstic utilitzat) però, que resulta ser el més resolutiu per evitar els atacs del conill.
Amb aquest animaló, vam mantenir una llarga baralla en la vinya de l'any passat i de la que no en vam sortir del tot victoriosos, tot i el reforçament del pastor elèctric o l'ús de tractaments ecològics. De fet, aquesta setmana, haurem de replantar ceps morts pel conill, de la vinya 2.009 i posar-hi protectors.
De tot plegat, només ens resta, donar MÉS QUE LES GRÀCIES al FERRAN de la Munatda, a la CAROLA, a l'ÀLEX i al JAUME, per les seves mans, i l'alegria de treballar plegats. A les ÀVIES i AVIS, per la intendència i els cangurs , a tots ells, en definitiva, pels ànims i l'energia que dóna sentir-te acompanyat en jornades tant fortes.
