Pàgines

dimecres, 28 d’abril del 2010

L'AIDA, L'ALHELÍ I L'HORT

L'Aida i l'Alhelí, van fer amb l'Adrià el curs d'horta ecològica a la casa Elizalde de Barcelona el trimestre passat.,  com que son d'aquell tipus de  persones que porten sempre amb elles la inquietut de seguir aprenent, es van animar a venir a casa, a ajudar-nos a muntar l'hort familiar.



Al ser  la primera vegada que preparaven un hort, a part de plantar enciams, tomaqueres, pebroteres i  alberginieres... van plantar-hi també molta il.lusió i rialles, cosa que de ben segur, les plantes sabran agraïr en el seu gust.






Aqui les tenim plantant el planter amb la "trompeta", instrument  que et permet plantar sense ajupir-te, mantenint una postura perfecte per l'esquena.



Vam sembrar llavor de rave, mongeta i pastanaga.



Fianalment es va fer tota la istal.lació del reg gota a gota.

Mira com n'és de maca la vida, que amb l'excusa d'aprendre, va i et vénen a casa dues noies que t'ajuden a muntar l'hort, t'omplen el dinar de bon humor i a més, porten  un pastís!

divendres, 23 d’abril del 2010

UN CONTE PER A TU

JO, PAGÈS

Maria Espluga

Ed. Combel





Un conte per a infants i on els adults trobarem molts gestos dedicats a nosaltres. Llibre que fa de la  sencillesa del seu text, el seu encant. Té  a més,  unes il.lustracions precioses, delicades, plenes de colors...
Conte que sap captar tota la sensibilitat i  tot l'aroma de la màgica feina del camp.

Feliç dia de SANT JORDI a tots i totes!

dimecres, 21 d’abril del 2010

NOUS HABITANTS A LA MASOVERIA DEL MARQUET

A la Masoveria del Marquet, ens divertim aquest dies, amb aquestes tres ovelles  d'entre dos i tres mesos.

 Un cop adaptades a la nova casa i a nosaltres, pasturaran lliures per les feixes del Marquet, que en aquell cicle de cultiu, estiguin reposant.


Els conills, han criat fa tres setmanes, ara tenim sis conills petits, que encara no s'atreveixen a sortir del cau ni es deixen veure massa, només el negre de la foto, ja d'esperit intrèpit, és el que va sortint.


I a més, disfrutem també, de tres pollets.


Les gallines, que fins ara  tenien el corral sencer per elles, segueixen ponent ous amb alegria.

MÉS POESIA...




    






I en certa manera, cada brot de primevera, ens recorda aquell moviment delicat, que només té un recent nascut...

dilluns, 12 d’abril del 2010

LA PLANTADA DE LA VINYA

Aquesta setmana santa, ben acompanyats pel temps, hem pogut  plantar la vinya d'enguany.

Sota  la Muntada,  hem plantat dos camps, l'un amb 1.400 ceps de la varietat de Samsó, l'altre amb 3.000 ceps d'Ulldellebre. Al camp on hem plantat Ulldellebre, és molt gran i vam creure convenient plantar-ne la meitat, per poder-hi plantar l'any vinent 3.000 ceps més de  Sumoll, una varietat especialíssima,  i que ja està encarregada pel proper any. 

Les passetes fetes, per a poder plantar son moltes i moltes d'elles, del tot invisibles:
Al llarg de l'any, vam estar molt atents, a les necessitats del sòl, fent passades  amb el tractor per airejar la terra però intentant respectar al màxim els seus estrats. 

Paral.lelament, encetes el somni, juntament  amb en  Jordi Sanvicens, l'enòleg que ens acompanya, en com volem que  sigui  el futur vi. D'aquí, el plantar una o altre varietat, en més o menys quantitat i escollir els camps on aniran (atenent la seva extensió i la seva exposició solar). Analitzant el tipus de sòl que disposem,  ens vam decantar cap un número de peu en concret.

Quan, l'imaginari està creat dins el cap i els plànols, cal trobar el plantarista que t'ho pot oferir.

En aquest moment, cal fer els càlculs per tal de contar quans ceps necessitem, cal pensar que els camps son de grans  dimensions, i que evidentment no formen rectangles perefectes, d'aquí la dificultat. 

Fet això,  sobre el camp, haurem de marcar les línies amb fil i guix, creant una terenyina de linies rectes, tenint en compte, no només on plantarem, sino que serveixi, al mateix temps, d' indicador al tractorista  per tal que vagi recte.




La nit abans, caldrà, retallar una mica  les arrels dels ceps, i posar-los en galledes amb aigua per tal que agafin humitat.

Un cop fet això, el silenci del treball soliatri esclata en rialles, és el dia de plantada, arriba el tractor i els amics que ajuden, i desllomant-se animen i acompanyen en una llarga jornada.


                                   


El Tractor avança i obre el solc, i entre dos persones, atenent a les línies marcades, aniran col.locant el ceps.



Un cop col.loctas, els anirem adreçant, per tal que quedin el màxim d'alineats possible (facilitant així molt el futur emparrat).

L'últim pas, serà calçar-los. Nosaltres creiem aconsellable, en planta injert desde el principi (diferent seria per un injert fet al camp)  que el punt d'injert quedi per sobre del terra (a uns 10 cms), per tal d'evitar que l'injert (que és delicat)  toqui els canvis d'humitat de la superficie del sòl, afavorint, sota el nostre punt de vista, un millor estat sanitari.
Tambè són importants aquests 10 cms,  per evitar arrels franques de la varietat, al no quedar enterrat el punt d'injert (que suposaria, després molta feina per treure-les).

Finlament, varem col.locar en un dels camps (en l'altre ho farem en els propers dies)  protectors de plàstic pel conill. Solució, que no ens acaba d'acontentar (per l'enorme quantitat de plàstic utilitzat) però, que resulta ser el més resolutiu per evitar els atacs  del conill.
Amb aquest animaló,  vam mantenir una llarga baralla en la vinya de l'any passat i de la que no en vam sortir del tot victoriosos, tot i el reforçament del pastor elèctric o l'ús de  tractaments ecològics. De fet, aquesta setmana, haurem de replantar  ceps morts pel conill, de la vinya 2.009 i posar-hi protectors. 

De tot plegat, només ens resta, donar MÉS QUE LES GRÀCIES al FERRAN de la Munatda, a la CAROLA, a l'ÀLEX i al JAUME, per les seves  mans,  i l'alegria de treballar plegats. A les ÀVIES i AVIS, per la intendència i els cangurs , a tots ells, en definitiva,  pels ànims i l'energia que dóna sentir-te acompanyat en jornades tant fortes.






dimecres, 7 d’abril del 2010

HORTET, NENS I SORRAL

Amb tant hort gran a la Masoveria,  vam pensar que seria una  idea divertida,  fer un hortet, una parada al pati de casa  per als nens.

La nostra idea inicial,  era que fos un hortet una mica experimental, com que nosaltres treballem amb  escoles creant hortets  molt organitzats i bonics, ens venia de gust,  deixar fer als nens, a veure què hi plantàven, com i on i observar què en sortia.  Pensàven que farien  un hortet molt anàrquic.



La primera sorpresa, mentre l'anàven creant, ja va ser que van voler segregar una part, perquè fos exclusivament sorral, del tot diferenciat amb el que seria el futur hort.


I el dia passat, planificant el planter que necessitarien per l'hort, va sorgir la seva idea: fer un hort exlusivament de maduixeres.

A més hi vam posar uns arcs per tal de fer-hi,  un mini hivernacle i així, en paraules dels nanos: "tenir maduixots tota la vida, i quan nevi també". Veurem què passa...

Previament a plantar, si que els  vam insistir en fer un bon treball del sòl.
Fanga en mà, ens hi vam passar un matí. Treballar la terra amb la fanga, permet airejar-la, sent totalment respectuós amb els seus estrats. Per horts familiars és la millor opció. Evidentment, en grans extensions, on resulta impossible fer un treball tant manual, hem de procurar, quan treballem amb el tractor intentar ser molt respectuosos amb els estrats ( l'estripadora ens ho permet en gran mesura)  i fer un ús puntual de la motoaixada.

Per tal de no trepitjar la terra a l'hora de treballar i collir, hi van voler posar també unes rajoles, tal i com han vist fer-ho moltes vegades, a més la distribució de les maduixeres van seguir un ordre molt clar, entre les dues linies que van fer per banda .

Conclusió: va quedar un hort molt organitzat, bonic i gens anàrquic. L'experiement que voliem, l'haurem de fer amb nens no acostumats a veure gaires horts.