AMUNT I AMUNT

L'estiu avança, el curs escolar està a punt d'iniciar-se i la Terra del Marquet, reeinicia l'activitat extrena, de cursos i tallers.

Els mesos d'estiu, respiren dins un ritme que no s'atura però si s'alenteix. Es viuen amb el sabor de qui només treballa la terra. I això ens apassiona.  Mongeteres amunt i anar treballant uns camps de vinya que, si tot el que han viscut, els dóna sabor, tindrem de ben segur un vi ple de l'esforç de molts, de creença en el que un fa, i d'aquest aire, que atrapa, de la Vall d'Horta.

PLANTADA DE LA VINYA 2011

L'últim cap de setmana de febrer, va ser totalment absorvit per la plantada de la vinya d'enguany.

Uns dies tan intensos de camp, queden gravats en un racó de la memòria deixant petjades o sensacions, que curiosament, són diferents d'altres plantades.

Tot podria semblar igual: camp, línies, ceps, plantar... però no ho és, cada any, ha portat uns components diferents que dibuixen el color que et queda de record.
Dels quatre camps plantats al llarg d'aquests anys, n'obtenim matissos diferents, i això fa que cada un, tingui la seva olor o essència.

Aquest any, vam optar, plantar només l'Adrià i jo sense més ajuda, que el tractor que vam comprar aquest estiu. Hi ha hagut menys mans,  menys rialles, però tambè menys feina de coordinació i organització prèvia.
D'aquest any, me`n queda la tranquil.litat, la pressa zero, el ritme de formiga que no s'atura, la complicitat total, la mirada que sap veure, notar i explicar-ho  tot i la mirada que tot ho capta i respon...

El camp de bon matí, es va omplir d'entesa i bon ritme, fins l'hora de dinar, en que un bon àpat a Can Brossa, ens va retornar aquella esalforeta reconfrotant al cos, el vi i el xerrar tranquil (dinàvem sense els nanos!) van fer de tarda, un núvol de bon humor, que ens feu anar molt per feina.

L'endemà, va ser un dia semblant en fers i sensacions.
I al final del dia, feina feta, i aquell cansament al cos, que t'avisa que estàs viu, que tens la ment oberta i que et regala, entre un núvol de bona música,  un sofà   i el diari...

                                   

Al cap d'uns dies, al mes de març, a la Vall d'Horta va haver-hi una nevadeta tranquil.la, que ens assegurava la humitat als ceps, i uns dies després, pluja abundant. Gran regal.

Nosaltres solem plantar d'hora, per assegurar el màxim de pluja els primers temps. Això ens comporta una feina extra de desherbar, que   evitariem si plantessim mes i mig més enllà. Però cada any, em obtingut una pluja exel.lent, dies desprès de la plantada, que ens referma en la nostra vocació de plantar aviat.

Enguany, hem plantat 3.300 ceps de la varietat Sumoll.
Per fer-ho, la tarda abans, retallem les arrels del cep i les deixem amb aigua, per mantenir la humitat.
Dies abans, anem preparant el camp, traçant les línies amb pals marcadors i amb fil per on obrirem el solc amb el tractor.
Un cop fet el solc, l'un hi col.loca el cep i l'altre vigilant que quedi recte, compacta la terra. Això, fins a 3.300 vegades!

PREPARATIUS

Aquests dies a la Masoveria ultimem els detalls per a la plantada de més de 3.000 ceps, de la varietat Sumoll, aquest cap de setmana.

Que el temps ens acompanyi... volem solet aquest tres propers dies, i una bona pluja (abundant i tranquil.la) la setmana vinent o l'altre! Tot i que sembla agosserat el desig, els anteriors dos anys, ho vam clavar... la sort es pot temptar més de dues vegades?

         

 Menstrestant, us fem saber, que encara queden disponibles, 5 places pel taller d'horta ecològica,  que començarà el proper 2 d'abril i durarà tot un any. Així també, tenim places lliures,  pel curs-taller de tast de vins, on a més, podràs elaborar el teu pòpi vi blanc. Us hi animeu?

Més informació al 937141053 i a    laterradelmarquet@gmail.com.

DIES DE SOL A LA VINYA

Aquestes últimes setmanes, estem aboctas a desherbar el voltant dels ceps i podar les vinyes, el camp de picapoll ja està llest i, el cap de setmana passat vam començar amb la cura del camp d' ulldellebre, per continuar després, amb el de Samsó.

La bonança del cap de setmana, ha portat la companyia als camps pel pagès principal de casa.

El més sorprenent, és que aquesta vegada, la companyia, no s'ha limitat a jugar amb sorra,  canyes  i amb els seus germans, sino, que amb la tendresa del saber fer com si ho hagués fet sempre, el Feliu de cinc anys, ha ajudat a tenir cura d'aquests ceps, avui més que mai, tan mimats.

El procès, fet per ell, s'entèn i es veu perfecte!

Cal primer, treure els protectors pel conill

Aquest camp, juntament amb el de Samsó,  plantats el març del 2010, serà els que emparrem enguany.

Després, cal desherbar ben bé el voltant del cep, al ser tan jove, cal fer-ho a mà,  no podem utilitzar la intercepa del tractor ja que podria arrencar-los o malmetrel's, per tant, és una feina totalment manual, que s'allarga en setmanes, doncs encara ens resten més de 4.000 ceps per enllestir!

                                               

Podem el cep

Col.loquem una canyeta, que ajudarà a que el protector pel conill aguanti i costi més que el vent el faci volar.

I col.loquem de nou el protector

Un cop, tot el voltant dels ceps estiguin deherbats i podats, es farà una passada superficial amb el tractor.

CAMPS DE TREBALL

Les vacances escolars, s'han notat al bloc, no pas a la vinya...

Aquests dies, us  anirem posant al corrent dels moviments que han trepitjat els camps... Reiniciem el Bloc!

Cada any l'Escola de Natura i participació juvenil LA MUNTADA, gestionada per AVALOT, casa propietat de la Diputació, realitza uns camps de treball on joves d'entre 16 i 18 anys, comparteixen estones de lleure i estiu, sumant-li  unes hores al dia de treball per l'entorn.

La bona entesa amb en Ferran de la Muntada, coordinador dels camps, va permetre que un grup de joves, vinguessin al camp de picapoll durant quatre matins, a treballar amb l'Adrià: van desherbar, podar i emparrar... i així, mentre maleïen el sol d'agost i enyoraven una platja, van escampar  arreu, aquella alegria plena de filtreig que es té als 17 anys! Gràcies per fer-ho!

EMPARRAT VINYA 2009

La vinya que vam plantar el març del 2009, està esplendorosa amb les pluges d'aquesta primavera.

Els protectors pel conill, tot i no agradar-nos, tant pel tema de l'ús de plàstic com per l'estètica del camp, ha sigut una gran solució, eficàç i pràctica.

Aquí tenim la vinya, prèvi treure els protectors, podar i emparrar.

I aquí, la feina que hem anat fent aquest dies, col.locar i clavar els pals i els cables on s'emparra, treure el protector, podar el cep, i emparrar-lo.

  

Aquest juliol, així estarem, podant i emparrant l'hectàrea de picapoll plantada el 2009.

VINYES 2010

La pluja d'aquesta temporada, ha fet que la lluita que mantenim cada any amb l'herba, hagi sigut  aquesta primavera  encara més titànica.

Han calgut passades de tractor amb l'intercepa i al ser un cep tan jove i dèbil encara, no em pogut evitar moltíssimes hores d'anar-ho fent a mà.

La paciència que vam tenir posant tots els protectors de plàstic, ha servit de molt, aquest any, hem guanyat al gran rossegador de la Vall d'Horta,  el conill.

Les fotos d'aquesta tarda, mostren com n'estàn de guapos els camps i de grans, els ceps plantats aquest març.

D'UNA SOCA MOLT RESSECA....

A casa, sovint, llegim poesia (tant infantil com d' adults) pels nanos.
Cada setmana fem nous descobriments, i de tant en tant, trobem poemes, que ens enganxen i queden atrapats a les parets de casa, poemes que al llarg dels mesos es van repetint i no marxen.
Aquí va el descobriment d'aquesta setmana,  un poema que diverteix molt als nostres  nens, d'una autora de poesia infantil i juvenil que ens apassiona i seguim, la Joana Raspall:

LA VINYA

D'una soca molt resseca

surt un pàmpol ufanós,

i després, com un miracle,

en penja un raïm sucós.

-Digues, cep, qui t'ha ensenyat

a treure suc del secà?

Si ens poguessis dir la trampa...

-Què, vindríeu a  cavar?

                                      Joana Raspall

Suposo que veient, que el seu pare cava tant, deuen estar convençuts, que qui coneix la trampa, és l' Adrià...

MÉS POESIA...

    

I en certa manera, cada brot de primevera, ens recorda aquell moviment delicat, que només té un recent nascut...

LA PLANTADA DE LA VINYA

Aquesta setmana santa, ben acompanyats pel temps, hem pogut  plantar la vinya d'enguany.

Sota  la Muntada,  hem plantat dos camps, l'un amb 1.400 ceps de la varietat de Samsó, l'altre amb 3.000 ceps d'Ulldellebre. Al camp on hem plantat Ulldellebre, és molt gran i vam creure convenient plantar-ne la meitat, per poder-hi plantar l'any vinent 3.000 ceps més de  Sumoll, una varietat especialíssima,  i que ja està encarregada pel proper any. 

Les passetes fetes, per a poder plantar son moltes i moltes d'elles, del tot invisibles:

Al llarg de l'any, vam estar molt atents, a les necessitats del sòl, fent passades  amb el tractor per airejar la terra però intentant respectar al màxim els seus estrats. 

Paral.lelament, encetes el somni, juntament  amb en  Jordi Sanvicens, l'enòleg que ens acompanya, en com volem que  sigui  el futur vi. D'aquí, el plantar una o altre varietat, en més o menys quantitat i escollir els camps on aniran (atenent la seva extensió i la seva exposició solar). Analitzant el tipus de sòl que disposem,  ens vam decantar cap un número de peu en concret.

Quan, l'imaginari està creat dins el cap i els plànols, cal trobar el plantarista que t'ho pot oferir.

En aquest moment, cal fer els càlculs per tal de contar quans ceps necessitem, cal pensar que els camps son de grans  dimensions, i que evidentment no formen rectangles perefectes, d'aquí la dificultat. 

Fet això,  sobre el camp, haurem de marcar les línies amb fil i guix, creant una terenyina de linies rectes, tenint en compte, no només on plantarem, sino que serveixi, al mateix temps, d' indicador al tractorista  per tal que vagi recte.

La nit abans, caldrà, retallar una mica  les arrels dels ceps, i posar-los en galledes amb aigua per tal que agafin humitat.

Un cop fet això, el silenci del treball soliatri esclata en rialles, és el dia de plantada, arriba el tractor i els amics que ajuden, i desllomant-se animen i acompanyen en una llarga jornada.


                                   

El Tractor avança i obre el solc, i entre dos persones, atenent a les línies marcades, aniran col.locant el ceps.

Un cop col.loctas, els anirem adreçant, per tal que quedin el màxim d'alineats possible (facilitant així molt el futur emparrat).

L'últim pas, serà calçar-los. Nosaltres creiem aconsellable, en planta injert desde el principi (diferent seria per un injert fet al camp)  que el punt d'injert quedi per sobre del terra (a uns 10 cms), per tal d'evitar que l'injert (que és delicat)  toqui els canvis d'humitat de la superficie del sòl, afavorint, sota el nostre punt de vista, un millor estat sanitari.

Tambè són importants aquests 10 cms,  per evitar arrels franques de la varietat, al no quedar enterrat el punt d'injert (que suposaria, després molta feina per treure-les).

Finlament, varem col.locar en un dels camps (en l'altre ho farem en els propers dies)  protectors de plàstic pel conill. Solució, que no ens acaba d'acontentar (per l'enorme quantitat de plàstic utilitzat) però, que resulta ser el més resolutiu per evitar els atacs  del conill.
Amb aquest animaló,  vam mantenir una llarga baralla en la vinya de l'any passat i de la que no en vam sortir del tot victoriosos, tot i el reforçament del pastor elèctric o l'ús de  tractaments ecològics. De fet, aquesta setmana, haurem de replantar  ceps morts pel conill, de la vinya 2.009 i posar-hi protectors. 

De tot plegat, només ens resta, donar MÉS QUE LES GRÀCIES al FERRAN de la Munatda, a la CAROLA, a l'ÀLEX i al JAUME, per les seves  mans,  i l'alegria de treballar plegats. A les ÀVIES i AVIS, per la intendència i els cangurs , a tots ells, en definitiva,  pels ànims i l'energia que dóna sentir-te acompanyat en jornades tant fortes.

TENIM NOU COL.LABORADOR!

Avui us volem presentar en JORDI SANVICENS ( 23/08/83 a Terrassa) , és enòleg, treballa actualment com a enòleg adjunt a Can Suriol, i des de fa unes setmanes col.labora de manera puntual amb nosaltres aportant la seva experiència, i coneixaments d'enologia, a part del seu apassionament pel tema i el seu convenciment  de treballar per recuperar la vinya en el paisatge vallesenc.

En Jordi,  defensa la seva  ferma voluntat de: Fomentar varietats autòctones de la zona., fomentar l'agricultura ecològica,  aprofitar el llegat que tenim, per actualitzar i modernitzar el què abans eren grans vins perquè, ara, tornin a ser-ho i  contribuïr a aconseguir un paradigma bucòlic i realista.

Principis que encaixen amb el nostre fer i als que nosaltres, des de la Terra del Marquet, hi afegiriem a més, aconseguir dignificar i posar al lloc que es mereix la pagesia.

El treball en xarxa i en grup ens apassiona, fa crèixer i enriqueix, amb noves mirades, els projectes.

LA PODA

Dies abans de la nevada, vam estar  podant els ceps que vam plantar el març passat. Aquí us poso dos exemples, del procediment seguit amb dos ceps.

Aquest és l'un:

I aquest és l'altre:

Amb tanta neu i pluja, els camps estàn ben molls. S'ens retrassa i acumula la feina, pronostico una setmana santa sense vacances! Cal desherbar la vinya del març passat, plantar la nova hectarea d'Ull de llebre i sembar ja les patates! Això últim, d'aquest divendres (amb permís de la pluja) no passa!