Pàgines

dissabte, 4 de febrer del 2012

A LA MUNTADA...

Fa mesos, els que aneu llegint aquest bloc, haureu vist que aquest  resta silenciós, pausat... en hivernació.

Els que ho teniu més proper i heu vist moviments, trasllats i tancaments:   o bé, heu sentit històries, o bé, us heu apropat a preguntar què passa amb el Marquet.

El cert és, que ni pel projecte, ni per aquesta família ha estat fàcil aquest últim any. On hi hagut canvis importants, que a l'hora, han tapat moments en què es preveien canvis totals.

El punt i seguit de la història, és que el Marquet de les Roques i la Masoveria, resten tancats per un llarg període de temps,  per obres de millora i rehabiltació.
La Terra del Marquet i la seva activitat,  s'ha traslladat a la Muntada, equipament també propietat de la Diputació de Barcelona, gestionada per Avalot i que es troba a la mateixa Vall d'horta.

L'esforç de fer possible aquesta reubicació nostra i trobar sortida a una situació sobtada, ha estat gran i de molts: Diputació de Barcelona i el Parc Natural de Sant LLorenç del Munt,  Avalot (joves UGT) i la Terra del Marquet (la Masoveria del Marquet de les Roques).

L'activitat de la Terra del Marquet, així queda:

El Curs d'horta ecològica  a les feixes del Marquet continua en marxa, al ritme d'hort d'hivern.
L'entron ara recuperat va sent el del voltant de la Munatda, on pels qui hi passegeu, ja hi veureu força espais desbroçats i nets.
La vinya que ha notat, aquests últims mesos, la incertesa de poder tirar endevant amb el projecte, li esperen setmanes de feina intensa i il.lusionant,  per tal que tingui una gran primavera.
Les feines externes, d'assessoraments d'horts escolars i tallers diversos, han seguit el seu camí, aliens als canvis.
I la familia de cinc que som ( i que en deu mesos, ha fet 3 trasllats) reiniciem ara,  des de la Muntada, el treball amb la terra a la Vall d'Horta.


De tot, em quedo amb l'essencial: que  les masies, cal viure-les, per tal que el seu entorn natural brilli.

De tot per tant, em quedo, amb el més simple: l'alegria d'una excursionista, quan un dia passant per casa, deia alegre al seu acompanyant: "Mira! hi ha pijames petits estesos a la Muntada!"